La ment necessita ser educada. Us imagineu un cotxe de cavalls on els animals decidissin per on van, sense atendre les indicacions del conductor? Us refiaríeu de que us portés un paquet? I és que així vivim sovint la vida, amb els nostres pensaments dirigint les decisions, a batzegades. Ets de les persones que creus que no tens temps? Tens sovint la percepció d’anar corrent? Tots els experts coincideixen que hi ha una gran part del cervell que encara és un misteri i que no se sap ben bé com funciona. I també estan d’acord en l’efecte quasi immediat dels nostres pensaments sobre les emocions i la nostra percepció de la realitat. Com un llamp, davant un fet qualsevol, apareix el pensament: “m’agrada” o “no m’agrada”. La ment interpreta la realitat i fa un judici. El cos reacciona i la nostra percepció es distorsiona.
La ment és imprescindible. Per exemple, ens ajuda a interactuar amb l’entorn, prendre decisions pràctiques i desenvolupar-nos professionalment.
Quan vivim amb el pilot automàtic, desconnectats i desconnectades del nostre ésser, la ment domina les regnes de la vida. La ment vol la nostra supervivència, que no és el mateix que garantir la nostra felicitat. Com podem reconduir els efectes dels nostres pensaments?
Primer és fonamental prendre consciència dels nostres pensaments. N’hi ha prou d’observar-nos. Sentim que hi ha una emoció que està molt present i hi ha molt present la tristor, ràbia o por. És clau veure-ho.
En ser-ne conscients podem fer canvis. Un primer pas és acceptar que els pensaments ens dominen i cal deixar de lluitar pel que sentim i pensem.
Un segon pas és prendre una actitud d’agraïment. Sempre tenim un motiu per donar gràcies. I quan comencem a agrair, la llista es va fent llarga i l’efecte en la nostra actitud es fa evident.
Un tercer pas és respirar, agafant i traient l’aire, posant tota l’atenció en el baix ventre. Es tracta de prendre una actitud d’infant, com si descobríssim per primera vegada el vaivé del nostre abdomen.
Una altra proposta és reconduir els pensaments. T’animo a provar de repetir-te quan vas caminant una frase com: “confio” o “em sento segur/a en el no saber”. L’efecte que s’aconsegueix és doble. D’una banda, connectes amb el present i de l’altra evites la distorsió que els pensaments generen. Acabes afavorint una nova sinapsi neuronal que repercutirà positivament quan menys ho esperis.
Només t’animo a provar-ho. Ho comparteixo perquè per a mi ha suposat un canvi i m’ha suposat viure la vida de manera més saludable i en pau amb mi.
Síguenos en las redes sociales:
Contáctanos:
