Quan un esdeveniment interessant arriba, deixem de pensar en el passat o el futur. Tota l’atenció se centra en el present. Sembla que el temps s’aturi.
Això és un regal perquè, d’una manera o d’una altra, totes les persones tenim la possibilitat d’experimentar la presència plena. Per tant, viure en connexió amb el present ja no és una alternativa només per als místics i per a gent “zen”.
Qualsevol de nosaltres pot viure el present. L’única condició és estar disponible per viure, és posar de la nostra part.
De fet, tornant a l’inici de l’article, quan ens trobem en un moment especial tots els sentits estan oberts a rebre i la ment se silencia davant el que no sap. De la mateixa manera, la pràctica del silenci genera una quietud corporal que ens obre a la realitat i rebaixa el moviment mental.
Què ens aporta viure només el present? Per començar, la ment deixa d’interpretar la realitat com a bona i dolenta. Hi ha el que hi ha i tot està bé. A més a més, experimentem la vida amb més vitalitat. Sense el judici de correcte/incorrecte s’obre la possibilitat d’una nova realitat. Deixa de ser important tenir raó i es rebaixa l’exigència de l’aparentar i de dedicar energia per objectius fútils.
Una imatge té molta força i aprofito la metàfora de la icona de la justícia per continuar explicant-me. Recordo haver-la escoltat en un vídeo, i em sap greu, però no em ve al cap qui en feia referència. D’una banda, porta els ulls tapats amb una bena, a la mà dreta té una espasa amb la fulla esmolada avall i en la mà esquerra, a prop del cor sosté una balança.
Quina és la lectura que podem fer amb relació a nosaltres i les nostres vivències especials de plenitud?
Quan ens sentim en justícia amb nosaltres, la raó deixa de ser rellevant, l’espasa, cau. No la necessitem amunt i en alerta.
Automàticament, podem posar l’atenció al cor, ser conscients que la nostra balança del bo i dolent, s’equilibra. Tot el que vivim està en equilibri, té una coherència. I precisament aquesta percepció fa possible que la bena dels ulls caigui i podem mirar el que la realitat ofereix sense vels. És a dir, vivim amb presència. I tot això com ho podem aplicar a la vida? Una manera que ens pot ajudar a qüestionar-nos com vivim els moments especials i quotidians és reflexionar els següents punts:
– Vas per la vida amb l’espasa amunt, és a dir, en lluita, amb ira? Amb aquesta actitud vivim per objectius, en el futur o en el passat. Impossible viure en el present. Com gestiones la ràbia?
– Fas judicis fàcilment? La teva balança està constantment fent valoracions? Pot ser un judici molt subtil i requereix un exercici d’autoobservació adonar-te que constantment etiquetes la realitat. Com gestiones l’exigència?
– Acceptes la vida amb les seves llums i ombres, sabent que el que t’arriba és una possibilitat d’aprenentatge, de treure’t la bena dels ulls i mirar la vida amb la seva esplendor? Com treballes l’acceptació?
– Si alguna no saps com respondre alguna d’aquestes preguntes o això t’inquieta, posa’t en contacte amb mi sense compromís.
