La nostra Crítica Interior és tan important i tan pròpia de la nostra societat que li dedicaré més d’un article. Començo fent una aproximació amb aquesta part o veu anomenada pels doctors Stone com “Big Boy”.
L’anomenem Crítica Interior perquè ens critica i ens parla sobre tot allò que fem malament, ens diu coses dolentes sobre nosaltres mateixos. Té la característica de transformar tot el que fem en terrible perquè judica constantment i amb molta exigència el nostre comportament.
Quan parlem sobre la Crítica Interior, hem de tenir en ment que és “la veu” que ens critica. Cal diferenciar-la de la Jutge és la que critica els altres.
Molt sovint no som conscients de la seva existència perquè els seus judicis han estat una constant en les nostres vides des de que érem infants i per tant ho assumim com una part natural de nosaltres mateixos.
Quan som infants integrem les normes sobre com hem de sentir, pensar o comportar-nos. En el moment en què tenim una norma amb la qual ens identifiquem, es desenvolupa la Crítica Interior. El seu treball és fer complir aquesta norma. Treballa en totes les àrees i té la habilitat de veure i magnificar tots els nostres defectes.
Imaginem que hem crescut en una família on és important ser agradable. Els fills seran recompensats amb amor, atenció i potser fins i tot elogiats quan es comportin amb amabilitat. Seran castigats i per tant se’ls retirarà l’afecte, quan no siguin amables. “Ser agradable” es converteix en una de les normes bàsiques de la vida. Es converteix en el fonament de com ens hem de relacionar amb els altres. Dins dels paràmetres d’aquesta família, ser agradable ajuda a evitar el dolor i la humiliació; guanya l’amor. No saben que és una norma perquè és absolutament natural per als seus membres. L’experiència marca la nostra manera de relacionar-nos amb els altres.
A mesura que s’identifica amb aquesta norma o requisit per viure, la Critica Interior realitza el seu treball: fer complir la regla. Si es comportem malament o tenim un mal pensament, el treball de la Crítica Interior és criticar-nos per aquest comportament perquè vol que ens sentim bé. Ens castiga per desviar-nos de qualsevol de les regles que hem adoptat com a pròpies: regles que hem après dels nostres pares, de la família, professors, grups socials, de qualsevol altra persona o ensenyament que ens va impactar en créixer.
Neix molt aviat en les nostres vides amb la intenció de protegir-nos i mantenir-nos sans i estalvis. Vol evitar-nos la vergonya i el dolor. Per a un nen petit és molt dolorós ser castigat dins la seva família per ser “dolent”, la Crítica Interior recorda aquest dolor. En criticar-nos per un mal comportament o pensament dolent, està intentant ajudar-nos a evitar el dolor que sap que tindrem si actuem contra aquestes regles.
Podem dir que la Crítica Interior és com un “policia” que t’atura quan estàs violant la llei. Com més important sigui per a tu una norma o llei, més forta serà la Crítica Interior.
Per conèixer doncs la nostra Crítica Interior, hem de començar a prendre consciència, a descobrir les regles / lleis que controlen la nostra vida sense el nostre coneixement. A mesura que descobrim aquestes regles i aprenem a relativitzar-les, llavors la Crítica Interior anirà perdent força.
Si treballem per aprendre sobre les nostres pròpies regles, per separant-nos de les nostres veus o màscares o parts més desenvolupades i ens esforcem per desenvolupar una Guia Interior més conscient, una de les majors recompenses és el domini sobre la Crítica Interior.
Són propis de la Crítica Interior comentaris com:
El teu problema és….
Ets bàsicament horrible, ningú et voldrà ajudar
No ets estimable, ningú voldria ser com tu.
Ets egoista
Ets dèbil, queixós/a, terrible, avorrit/da….
Sembles un vell, una vella
No tens talent.
Una de les paraules preferides és “error”. I sovint comença dient: “No hauries de…..”
