En un principi són els nostres “personatges” els que guien la nostra vida i les nostres relacions. Ens sentim vulnerables i rebutgem la Vulnerabilitat. Manca una Guia Interior que escolti i respecti l’equip interior i que sigui conscient de les nostres necessitats.
A mesura que desenvolupem la nostra Guia en relació als personatges, ens empoderem i podem viure en equilibri. Ja no reaccionem en el nostre entorn, sinó que vam començar a actuar.
Però només, una Guía conscient podrà escollir quina acció ens convé més, en funció de les nostres necessitats i podrem viure empoderats i en equilibri. I experimentarem la nostra Vulnerabilitat com la nostra essència.
Un cas pràctic: si tenim, per exemple, una “veu complaent” molt gran, estarem sempre pendents del que necessiten els altres i ens oblidarem de nosaltres mateixos/es. Mentre, la nostra part egoista no s’expressarà, perquè com a complaents que som, la rebutjarem.
En la mesura que iniciem el nostre diàleg interior on puguin expressar-se els nostres diferents “personatges”, començarem a percebre i a escoltar les nostres parts oposades com l’egoista i la complaent.
I finalment, escollirem el que diem i com actuem, havent escoltat els dos “personatges” i escollint amb llibertat el que necessitem. Només des d’aquesta posició podem mirar la nostra Vulnerabilitat i viure-la com un regal.
La meva experiència professional com a coach s’ha vist enriquida amb el treball amb el nostre Equip Interior ja que permet que el/la client prengui consciència amb rapidesa del que vol i s’adoni amb quins ulls mira el món quan desenvolupa la Guia Interior. Només llavors pot transformar el seu entorn i empoderar-se. La nostra força real emergeix de la Consciència del que ens diem.
