Necessitem aprendre a conviure amb els nostres sabotejadors i sabotejadores ja que apareixen amb total impunitat i facilitat en les nostres vides. Són font de patiment, incertesa i ens fan sentir indefensos. Els seus judicis i els seus missatges són crítics i impertorbables i de vegades, poden ser molt absorbents.
Abans de res, és important comprendre que darrere de tots els sabotejadors hi ha una part Crítica, amb majúscules que els gestiona. Per això em referiré a la Crítica com la comandant de tots els nostres sabotejadors.
1. Quin és l’origen dels sabotejadors/es?
La part Crítica forma part del nostre Equip Interior i apareix des del nostre naixement. Naixem absolutament vulnerables i depenem com cap altre animal mamífer del nostre entorn per desenvolupar-nos. I és en aquest entorn pròxim a nosaltres on els nostres sabotejadors i la Crítica tenen el seu principi.
A les nostres famílies hi ha unes regles, moltes vegades no escrites, que amb tot afecte o més o menys mà dura, els pares intenten transmetre als seus fills i filles: és bo compartir, ser educat, ser sociable, respectar l’altre, complir amb unes normes, treballar amb eficàcia, col·laborar, ser solidari/a, ser autònom/a … .. i podríem allargar la llista tant com parelles educadores hi ha al món. Aquests principis van quedant gravats en la nostra psique i les aprenem perquè sentim que en infringir-los perdem l’amor dels nostres pares.
Així doncs, per la interrelació amb el nostre entorn més proper, quan som totalment vulnerables i de forma inconscient, es desperten els nostres sabotejadors/es o el que anomenem Crítica Interior.
En la nostra societat té molt de pes el judici i ja sabem com pot arribar a ser font de frustració i dolor el sentir-nos jutjades pels altres. La nostra Crítica apareix com a guardià de la nostra vulnerabilitat, neix per autoprotegir-nos de fer el que ens pot perjudicar a nosaltres o que els altres puguin interpretar i opinar com “incorrecte”. I marca les nostres decisions, eleccions, fins i tot el nostre desenvolupament personal mentre no siguem conscients del seu poder en nosaltres.
2. Quina és la funció de la Crítica en les nostres vides?
La seva funció bàsica és protegir-nos a través de la vergonya i el dolor. Des que naixem captem emocionalment l’actitud dels altres cap a nosaltres. Vol que ens adaptem al món i que complim els requisits que el nostre entorn exigeix. Així doncs, apareix en la nostra primera infància amb la funció d’evitar que patim en sentir que el nostre entorn ens retira el seu afecte o ens jutja si no complim les seves creences. La Crítica pren com a funció jutjar-nos interiorment amb tanta duresa i implacabilitat perquè no ens puguin ferir des de fora.
El que passa és que la Crítica no s’atura, utilitza un llenguatge dur, implacable i no accepta excuses. Parla amb autoritat i li donem aquest poder ja que arribem a creure que són opinions nostres. No som conscients que anem pel món amb les ulleres de la Crítica posades. Treballa en totes les àrees i té l’habilitat de mostrar-nos i magnificar tots els nostres defectes. Els rols socials són els seus aliats ja que la reforcen així com l’opinió dels altres sobre nosaltres. Inevitablement, incideix directament en la nostra autoestima.
És important saber que hi ha creences de la Crítica que es transmeten de generació en generació i que afecten aspectes socials, religiosos o ètnics. Generalment la Crítica parla de l’atractiu sexual, del nostre cos, li encanta comparar-nos amb els altres o amb èpoques passades, exigeix perfecció, eficàcia, força, poder i urgència.
Especialment es posa en marxa quan som vulnerables, en situacions on podem ser el centre d’atenció o en períodes de situació d’inestabilitat econòmica, o quan estem sotmesos a l’estrès i a les presses. Els seus moments més forts solen ser de bon matí o al capvespre. Per això es recomana començar el dia amb una meditació o relaxació o fer activitats disteses abans d’anar a dormir com llegir un llibre agradable, escoltar música que ens agradi o prendre una infusió o alguna cosa calenta, tècniques que ajuden a calmar l’angoixa de la Crítica.
Tant els homes com les dones tenim una Crítica que acaba per desestabilitzar-nos ja que no ens permet ser el que som: vulnerables. Generalment ens enfrontem a la nostra Crítica com hem après a fer-ho en el nostre entorn: els homes, rebutjant la vulnerabilitat i les dones, buscant el contacte, l’aprovació dels altres i manifestant la necessitat de connexió.
Si volem saber conèixer una mica millor la nostra Crítica és important escoltar els comentaris que ens diem i reconèixer si són frases d’algú que coneixem, si és el primer cop que recordem haver-nos dit alguna cosa així. Generalment identificarem que el que ens diu la Crítica coincideix amb el que ens deien els nostres pares o persones properes, professors o amics.
3. Si treballo els sabotejadors/es o la Crítica, treballo també les meves creences limitants.
Els sabotejadors i per tant la nostre Crítica respon a la seva funció d’evitar-nos el mal de ser rebutjats. Per tant actua en el moment en què no seguim les creences que vam aprendre des de petits o que el nostre entorn actual ens fa creure que són les úniques vàlides. Les creences en què es basa limiten les nostres relacions i eleccions.
Coneix totes les parts de la nostra personalitat: les que intentem amagar als altres, les que no ens agraden i les que ens avergonyeixen. Sap el que ens angoixa o el que ens fa sentir egoistes. Sap quan ens sentim vulnerables i necessitats. La Crítica coneix les nostres profunditats, els secrets foscos i el que desitgem que quedi amagat.
Si la Crítica es mou per unes creences, lògicament quan aprofondim el coneixement sobre ella, estem directament actuant sobre les nostres creences limitants, moltes de les quals ni tan sols hem reconegut com a tals.
4. Com puc transformar la crítica dels sabotejadors/es en saviesa?
Un cop hem entès per què es posa en marxa la nostra Crítica i en conseqüència els nostres sabotejadors, sabem que en realitat el que ens crida és: vigila! Estigues atenta! El seu crit és un reclam d’ajuda a la nostra vulnerabilitat.
Per transformar els comentaris de la Crítica en Saviesa, el primer pas és escoltar i prendre consciència del que em dic i dels meus propis pensaments.
Sabem que la Crítica està en marxa quan ens comparem o sobrevalorem a una altra persona, i que s’activa en la relació amb els altres. Com que ens provoca sentiment de ràbia, mal humor, frustració, quan ens sentim així, és un avís per a identificar quins pensaments ens repetim.
El següent pas és acceptar el seu missatge, recordem que vol protegir-nos. Si rebutgem els nostres pensaments o ens diem: ara no vull escoltar-me, el seu volum augmentarà i serà més persistent.
El tercer pas, un cop reconegut el que ens diu, com per exemple: “ja sabia que sortiria malament”, “què patosa”, “sóc gafe”, “no estic preparada”, “com he pogut pensar que anava a tenir èxit “… .. es tracta de llançar la pregunta: ¿quina és la saviesa que amaga aquest comentari? O com és en positiu “ja sabia que anava a sortir malament”? (Per exemple)
Simplement mantenint aquest diàleg interior amb la nostra Crítica i discernint el que ens vol aportar, connectem amb la seva Saviesa.
Quan treballem la Crítica, d’una banda prenem consciència de la seva presència en les nostres vides i entenem la seva funció i per tant prenem decisions no per por o inseguretat sinó des de la llibertat i l’autoestima. I d’altra banda, en escoltar els seus missatges transformem els atacs de La Crítica en saviesa, una saviesa que sana les nostres relacions.
