Al final de cada dia hem pres moltes decisions. Quantes són conscients i quantes són per automatisme? La majoria de les decisions no són, per sort, irrevocables però sí que marquen una tendència en la nostra vida.
Només en la mesura que vivim en connexió amb el moment present, som conscients del que decidim.
Un exemple per adonar-nos que no parlem de qüestions transcendentals i molt quotidianes: cada dia prenc un cafè a mig matí. I pot ser que un dia senti que em convindria més una infusió o un cafè descafeïnat. Per motius tan diaris com són les presses i els hàbits adquirits, seguim prenent cafè, ignorant el que el cos ens demana. T’ha passat alguna vegada, alguna situació semblant?
Podríem posar molts altres exemples. La qüestió és que darrera de cada decisió sempre hi ha conseqüències, en siguem conscients o no. Cada vegada que decidim, estem renunciant a alguna cosa i hi ha algun efecte col·lateral.
El tema de l’article és important perquè actualment els i les terapeutes ens trobem amb malestars interiors i frustracions fruit de decisions que no s’han pres amb total consciència o s’han deixat en mans dels altres, com pot ser la decisió de tenir o no tenir fills, continuar una feina poc gratificant, evitar parlar amb una persona sense ni recordar ben bé el motiu del perquè no ens parlem , decidir separar-se o juntar-se amb algú, comprar un cotxe per sobre de les nostres possibilitats…. I podria allargar la llista amb tota mena de casuístiques.
Quan tinc present que la meva decisió té un preu, puc valorar si realment em compensa amb totes les conseqüències i puc prendre precaucions per minimitzar l’impacte en l’entorn i en mi.
També les decisions que poden ser favorables a la meva situació present tenen preu. Per exemple posar límits als fills i filles té un cost emocional i implica una coherència personal no sempre fàcil de mantenir, reciclar bé o no tenir cura del planeta, escoltar una recomanació o no fer-ne cas….
Quan som conscients del preu de la nostra decisió, tenim una manera de fer diferent en l’entorn. Per començar actuem amb serenitat sense reacció i el que és més sanador: jo em faig responsable de la meva vida. Deixo de costat el judici per l’acció de les altres persones i puc aprendre el que em convé per a una altra situació semblant.
En definitiva, quan decideixo amb consciència i actuo amb conseqüència assumeixo el preu de la meva decisió i visc la vida amb la pau que dóna estar en pau amb un mateix, una mateixa.
Síguenos en las redes sociales:
Contáctanos: