El principal obstacle per experimentar la vida amb consciència i mantenir relacions sanes i equilibrades té a veure amb en com estem d’ocupats en el fer de la vida diària. Estem molt enfocats en el fer i en l’acció.
La transformació i viure amb consciència és possible quan practiquem el nostre diàleg interior fent que la Guia Interior coordini aquest diàleg entre totes les “veuetes” que sentim. Així desenvolupem una major consciència del que som i del que vivim. Deixem de fer, relacionar-nos i actuar per inèrcia. Aprenem a tenir en compte la vulnerabilitat i les nostres necessitats.
La consciència no és un punt final d’un trajecte. És un procés continuat que dura tota la vida. La consciència no és una veu més del nostre equip. És un “espai” extern al nostre món interior des d’on observem el que esdevé, és el focus que dóna llum i enfoca de manera que la vida pren sentit, deixem de moure’ns pel “pilot automàtic”.
La consciència no té lligams, ni condicionants, no té objectius ni preferències. Simplement observa silenciosament, sense judicis ni reaccions. És un testimoni neutral de la vida. Res està bé o malament, no és racional o emocional, simplement: és.
En l’absència de Consciència no hi ha elecció, ens identifiquem amb les nostres màscares predominants, les nostres “veuetes” i elles trien i dirigeixen el nostre “cotxe psicològic”. Estem atrapats.
Només des de la Consciència podem enfrontar-nos a les nostres parts inconscients, pors, veus i judicis. No es tracta de canviar els nostres punts de vista, sentiments, creences o identitat, estructures religioses, culturals o morals, simplement es tracta de reconèixer-les com a patrons de comportament i estructures energètiques amb què ens hem identificat.
La presa de consciència permet l’evolució de la mateixa Consciència.
