Totes les persones avancem amb esforç, perseverança, ganes de millorar…
I si mirem enrere amb honestedat, hi ha una veritat difícil d’ignorar: ho hem fet en companyia.
Sempre hi ha hagut algú que ens ha fet una pregunta clau, que ens ha escoltat sense pressa, que ens ha obert una oportunitat sense demanar res a canvi. Algú que va veure en nosaltres alguna cosa que no percebíem. Va confiar.
Aquestes persones, sovint no porten títols, ni surten a cap xarxa social.
De vegades són Mestres, altres vegades, una cap que ens va desafiar, un company que ens va sostenir, una amiga que ens va fer de mirall.
Els seus noms no apareixen al currículum. Però són part del nostre camí.
Mirar enrere i agrair és reconèixer la xarxa invisible que ens ha sostingut i ens ha impulsat a teixir al nostre voltant.
Si avui ets en una posició on pots inspirar, acompanyar o fer créixer algú, fes-ho. Mai sabem quin impacte pot tenir el teu gest.
I aprofita que llegeixes aquest post per agrair a les persones que han format part del teu camí, cada una ha contribuït a ser qui ets.
