Els obstacles són inevitables. Formen part del viatge de viure i el que marca la diferència és la perspectiva amb què decidim veure les contrarietats
Un obstacle, un problema no és el final. És una invitació a mirar-lo des d’una altra òptica. Cada dificultat té alguna cosa per ensenyar-nos. Cada “pedra que trobem al camí”, cada persona que ens desafia, cada situació que ens incomoda és una oportunitat de creixement personal i professional.
La impotència sorgeix quan lluitem contra el que és, contra el que està passant i quan ens resignem. Si canviem l’actitud, el problema deixa de ser una barrera. Com va dir Albert Einstein, “El millor que podem fer és no deixar-nos vèncer per l’obstacle, sinó veure’l com una oportunitat d’aprenentatge”. Si el veiem així, la vida és un recorregut ple de possibilitats.
L’acceptació és el primer pas, imprescindible, per gestionar les contrarietats de manera efectiva. De fet, acceptar que no acceptem també és una forma de començar a gestionar l’experiència vital.
Davant una dificultat on poses el focus: en el problema o en com tu gestiones la situació?
Et proposo que la pròxima vegada que t’enfrontis a un obstacle, pregunta’t: Què em vol ensenyar això? Com puc canviar la meva perspectiva i obrir-me al que la vida m’ofereix?
