Tenim l’hàbit de ser políticament correctes, d’estar tant pendents dels altres que ens oblidem del que nosaltres necessitem.
En paral·lel, hem après que tenir-nos en compte és egoisme. En conseqüència, sovint actuem i interaccionem per l’impuls de fer el que toca, és a dir, fem per obligació.
Quines conseqüències té fer “perquè toca”?
Ressono menys: és a dir, actuo per aparença i per tant transmeto inconscientment exigència i una imatge que les altres persones perceben que no surt del cor.
Em desconnecto de mi. Si no em tinc en compte, és que estic desconnectada de les meves necessitats, emocions i sensacions. Només tinc present l’altra persona, fet que provoca un menysteniment de la pròpia persona i el conseqüent malestar intern.
Falta vitalitat en com actuo. Com que el que de fet em mou és quedar bé, és ser valorada pels altres, no actuo des de l’elecció lliure i interior. Per tant és impossible transmetre gratuïtat i estimació incondicional, (tot i que jo m’ho pensi).
Reclamo als altres el mateix i em torno exigent. Com que la motivació basica de la meva interacció és el que pensi l’altra persona o que l’altre es senti bé, sense tenir-me en compte, la ment genera la creença que jo puc reclamar als altres el mateix.
I què passa quan faig “el que vull”?
Necessito haver-me escoltat. És el primer pas imprescindible una vegada he valorat la situació.
Actuo perquè lliurament ho decideixo tenint en compte tant el que jo necessito com el que necessita l’altra persona. Per tant, assumeixo les conseqüències de la meva decisió i l’efecte del que passa després no té impacte en la meva autoestima.
Dono la llibertat a les persones del voltant, sense judicis perquè no espero res d’elles. Actuo amb una mirada d’acceptació i coherència amb mi mateixa.
Transmeto, perquè no és possible amagar que visc en pau amb el present i l’acció dels altres no canvia com em sento. Assumeixo la responsabilitat dels meus actes. Sento que tot està bé.
I ara et pregunto, en quina mesura actues des de la llibertat que dóna el viure en connexió amb les nostres necessitats?
Què necessites tu, sentint el que t’arriba del teu cos, el que sents emocionalment i amb el diàleg interior que mantens en la situació que et trobes en aquest moment?
Síguenos en las redes sociales:
Contáctanos:
