La ment pot ser la nostra millor aliada… o la nostra pitjor enemiga.
Ningú ens ha ensenyat a educar-la, i així acabem vivint sota el poder dels pensaments automàtics: por, queixa, dubte.
Per sort, el cervell és plàstic. Pot aprendre i desaprendre a qualsevol edat. Només cal donar-li direcció.
Educar la ment vol dir:
Acceptar que la seva funció és produir pensaments i que nosaltres la retroalimentem.
Aprendre a distingir entre pensaments que ens limiten i els que ens impulsen.
Substituir el relat intern de la por o la queixa per un relat de confiança, claredat i agraïment.
La ment és una mala propietària, però una serventa excel·lent.
Quan la guiem, ens obre camins de confiança, claredat i agraïment.
La pregunta és: vols deixar que et governi… o vols ser tu qui agafi el timó?
