La confiança va lligada a deixar anar la necessitat de control. Quan confiem, sentim que la vida flueix i tenim la percepció de viure en un espai segur. Augmenta la consciència i podem tenir una mirada serena de les circumstàncies que ens toca viure.
Paral·lelament, el jo o ego busca sentir-se poderós perquè necessita reafirmar-se en la seva sensació d’existència. Ens fa creure que si controlem, dirigim el que passa. I mentre creiem que controlem, s’allunya la frustració. Per això, podem comprendre com és de fàcil deixar-nos emportar per la força de l’ego.
De forma natural, ens sorgeix el desig de controlar. El control neix de la necessitat de seguretat i autoafirmació. Tot i això, més que atorgar seguretat, el que genera és patiment. El control és purament un miratge. Sabem que en la nostra vida l’únic que és permanent és el canvi. És un absurd pretendre controlar.
La vida ens baixa del pedestal que la nostra fantasia havia construït, ens mostra la fal·làcia de la idea d’omnipotència que ens havíem forjat amb l’ego i ens convida a deixar anar les regnes i abandonar el control. Ens recol·loca en la veritat i ens posa davant de la nostra impotència: tenim limitacions i mancances que només es poden curar i completar si ens treballem amb consciència.
Gràcies al sentiment d’impotència, podem prendre consciència que som éssers complets, si ens permetem l’exercici de sentir les emocions sense cap altra opció que viure-les, sense cercar controlar-les o eliminar-les. Només viure-les.
Quan vivim, fluïm amb el que hi ha, deixem anar la tensió i ens abandonem a una saviesa major que la nostra ment limitada és incapaç de captar.
Per posar una comparació, l’onada del mar sempre és mar. Ens semblaria absurd que es cregués que només és onada i renúncies a ser mar. La seva essència és ser aigua. Nosaltres, amb les presses i el nostre ritme de vida, desconnectats i desconnectades de la nostra essència, creiem que l’important és ser onada i oblidem que som aigua d’una immensitat infinita, el mar.
Hi ha un altre factor que ens influeix en confiar i que també va lligat a la ment: ens creiem la nostra interpretació de la realitat i confonem realitat i interpretació. És aquí on sorgeix la necessitat de ser conscients del nostre propi diàleg interior. Com deia Epictet, un filòsof del primer segle, “no és el que ens passa, sinó com interpretem allò que ens passa el que ens produeix patiment.”
Quines circumstàncies vius en aquest moment? Què et dius?
El contrari de tenir el control és deixar anar per fluir. Fluir és acceptar cada moment, sense voler canviar res. Quan acceptem estem en pau amb nosaltres i deixem de tenir la necessitat de canviar res ni a ningú.
Què hi ha que en aquest moment et fa infeliç? Si t’observes, t’adonaràs que el que et dius és el que realment et fa patir. Busca pensaments positius i poc a poc, canviarà la teva perspectiva.
Quan em quedo enrocada m’ajuda saber que puc escollir entre ser feliç i viure en pau o deixar que el patiment originat en la ment, domini la meva vida.
Què esculls?
Síguenos en las redes sociales:
Contáctanos:
