Som més que la ment. Ho vols comprovar?
La ment és una màquina de crear pensaments. Qualsevol pensament és un constructe mental que pot acabar sent una creença. Els pensaments ens semblen tant reals que els creiem i, perdem de vista que, nosaltres som molt més grans.
Et convido a què et posis a prova. Et proposo que, preferentment, seguis en una cadira per mantenir l’esquena recta i activa i si ho necessites, t’estiris.
T’explico l’exercici primer per a que el puguis fer:
1. Primer observa com respires sense judicis. Només es tracta d’observar la respiració pròpiament i observar com tota la caixa toràcica s’expandeix quan agafes aire i com es va buidant quan treus l’aire.
2. En segon lloc, aniràs resseguint el teu cos, des dels peus fins el cap. És important que vagis sentint cada part, sense pensar, només sentir.
Comença percebent els peus en contacte amb les sabates, les cames, per davant i per darrera, percep el baix ventre i com es mou al ritme de la respiració, l’abdomen i el pit.
Després, posa consciència en cada part de la columna, les espatlles, braços i mans. Recorda que es tracta de sentir-los.
I finalment, posa consciència en el rostre, en cada part de la cara i en tot el cap. Dibuixa amb els llavis un lleu somriure.
És normal sentir que el cos està relaxat i que hi ha tranquil·litat.
3. En tercer lloc, pren consciència del teu cos com un tot, és a dir, sense diferenciar les parts. Tot el cos sencer té una globalitat clara i definida.
4. És el moment, que t’adonis que pots observar uns minuts les sensacions corporals, que també pots uns minuts observar les emocions i fins i tot pots observar què penses sense quedar-te engatxat o engantxada a cap pensament.
Si en aquest procés hi ha algun pensament que t’atrapa i et distreu, quan t’adonis torna a seguir amb l’exercici.
Una vegada, tens clara les instruccions, tanca els ulls o fixa la mirada en un punt que et sigui còmode. I ves fent l’exercici que t’he explicat. Tens la possibilitat de gravar la teva veu llegint l’explicació per no haver d’estar pendent del que ve a continuació.
Si fas bé el que et proposo, tindràs consciència d’un espai interior que no és el cos, ni les emocions ni la ment. En el món de la meditació, en la pràctica del silenci o en el mindfulness aquest espai interior s’anomena “la part observadora”.
Aquesta part és la que accepta i ens ajuda a viure tot el que sorgeix en la nostra vida amb harmonia i fluïdesa. Té una mirada càlida i acollidora de nosaltres, sense judicis ni etiquetes. Quan experimentem la part observadora vivim amb consciència.
La ment necessita aferrar-se a l’experiència. Des de la part observadora, amb la seva saviesa i serenitat i conscient de la impermanència de les coses, ens permet tenir, per exemple, una vivència de tristor i sabem que passarà, sense perdre’ns en estats d’ànim de patiment.
Durant el dia podem adoptar en determinats moments la posició d’observar el que sentim, les emocions i els pensaments, com si d’una pel·lícula es tractés. D’aquesta manera prenem perspectiva d’allò que realment és important i és aleshores quan vivim en estat de presència.
Quan estem presents, la concentració és total, la ment s’aclareix i ens permet donar el millor de nosaltres aquí i ara.
Síguenos en las redes sociales:
Contáctanos:
