Per poder transformar la nostra Crítica Interior primer de tot hem de adonar-nos que ens està parlant. Moltes vegades estem tan identificats amb la Crítica que el seu so el sentim com si fos l’única veritat i com si fóssim nosaltres mateixos els que ens renyem. Són pensaments que ens acompanyen, com si portéssim unes ulleres que no ens traiem mai i veiéssim el món sempre des de l’òptica d’aquestes ulleres. No ens podem defensar de la crítica i ens sentim avergonyits/des perquè s’expressa amb un to autoritari implacable.
La Crítica vol ser la nostra alidada i critica amb entusiasme qualsevol cosa que tingui a veure amb nosaltres. I la seva raó és mantenir-nos sans i estalvis, amb èxit. Vol que estiguem segurs. Si utilitzem l’estratègia de dir-nos comentaris positius de nosaltres mateixos com una manera de fer callar la Veu Crítica, veurem que puja el to de veu i la intensitat.
Així doncs, per transformar la Crítica i experimentar-la com una aliada, el primer pas és reconèixer-la, és prendre consciència d’ella des del nostre Capità/na Interior. (Ja hem anat explicant com la podem reconèixer en articles anteriors).
I un cop detectat un comentari de la Crítica, el següent pas és preguntar-nos: quina és la saviesa que s’amaga darrere d’aquest comentari? Quin és el missatge en positiu què estic rebent? Alguns exemples reals que ens poden ajudar:
Crítica: quina cara que fas!
Transformació: si t’arregles, et sentiràs millor o somriu que estàs més maca/o.
Crítica: pitjor impossible!
Transformació: un altre dia em planificaré millor o demanaré ajuda en la propera reunió.
Crítica: una altra vegada impuntual!
Transformació: definitivament posaré l’alarma al telèfon 15 minuts abans de sortir o si surto amb temps de casa arribaré a la reunió amb una actitud positiva i relaxada.
Crítica: Ets un manta!
Transformació: necessito dedicar-me temps per a mi, els altres es beneficiaran perquè estaré més tranquil·la o si no prenc un descans no podré assumir totes les meves responsabilitats.
Escoltant la Veu Crítica ens fem responsables de nosaltres mateixos i ens regalem anar-nos superant amb respecte cap al nostre ésser. No hi ha judici.
La Crítica seguirà fent comentaris perquè té habilitat d’anàlisi, però la seva interacció serà totalment diferent. Deixarà d’atacar i es neutralitza la seva negativitat. Ens dóna informació imparcial sobre diferents aspectes i persones importants en la nostra vida. Ens ajuda en el nostre desenvolupament i ens protegeix.
La Crítica transformada ens mira a nosaltres, la nostra vida i el nostre treball objectivament i dóna informació del que veu. És una ment objectiva, amb capacitat de discernir. Pot revisar un treball sense judici, indicar el que està bé i el que cal millorar. Manifesta quan està perduda o expressa el que podem fer diferent. És la nostra millor aliada, l’única condició és que la reconeguem quan s’expressa i no ens identifiquem amb ella.
I sobretot, recordem que gestionar el nostre Diàleg Interior és un procés, no hi ha reptes a superar. Si ens identifiquem amb la Crítica i torna als seus antics hàbits, no hi ha error ni està tot perdut. Prenguem consciència del nostre Capità/na Interior i seguim caminant amb el nostre Equip Interior!
