La paraula actitud s’ha anat imposant en els cercles de desenvolupament personal com un aspecte clau per generar el canvi que estem desitjant en nosaltres i en el nostre entorn.
L’actitud és la mirada amb què vivim la vida. És la perspectiva amb la qual vivim cada moment del dia a dia.
La nostra actitud va lligada a la motivació interna, als nostres desitjos més bàsics. Afecta les nostres decisions i la nostra capacitat d’acceptar.
Una bona amiga sàvia em va dir un dia parlant d’una situació complexa que estava vivint: “No es tracta d’afrontar la vida, sinó d’adaptar-nos de la millor manera per viure feliçment”.
Afrontar, en el sentit de fer front, de lluitar, de fugir del que no ens agrada, sense prendre consciència de l’aprenentatge que la vida ens porta, implica no acceptar la realitat. Des d’aquesta perspectiva només ens generem patiment, fruit de la frustració. Tampoc es tracta de dir-nos només: tu pots! Va! Som-hi!! Perquè darrere d’aquests estímuls hi pot haver un alt grau d’exigència que ens pot acabar consumint.
I l’actitud de viure amb resignació també ens duu al sentiment de frustració i d’impotència i per tant ens genera igualment malestar interior. Amb la lluita, fugida i la resignació ens atrapem en el patiment.
Si ens observem bé, veurem que l’únic que ens impedeix ser feliç en les circumstàncies que vivim són els nostres pensaments i la importància que els donem. “Fer front”, “resignació”, “lluita” són paraules fruit de pensaments que genera l’ego en la seva necessitat de fer-nos creure que som persones fortes. Són conseqüència del funcionament de l’ego, que vol donar-nos una falsa sensació de seguretat.
Per tant, l’actitud està afectada pels nostres pensaments i per les creences que tenim sobre la realitat que vivim. Si creiem que el gener és un mes difícil perquè fa fred i hi ha moltes despeses, se’ns farà difícil perquè els nostres pensaments generaran dosis de cortisol i altres elements químics a la sang que ens generaran intranquil·litat, neguit i la consegüent confirmació que el mes de gener és llarg i difícil.
El punt clau de l’actitud és posar el focus en tu, estimar-te tal com ets, tal qual ets, amb les llums i ombres, amb les teves fortaleses i amb les pors i les ganes de ser estimat i estimada. Quan tenim el centre de la nostra atenció posat en nosaltres, tal com som, podem observar les circumstàncies com un fet neutre que apareix en la nostra vida i que té algun aprenentatge a aportar-nos.
Des d’aquest punt de vista, l’actitud ens obre la possibilitat d’acceptar el que ens passa, malgrat no ser del nostre grat. És comprendre que la nostra vida és molt més que unes circumstàncies concretes que passen.
I cal tenir present, que l’actitud, com una flor, necessita temps, ser atesa, regar-la i donar-li bona terra perquè floreixi. En la mesura que dediques temps per estar amb tu, per donar-te temps, fer meditació i escoltar el teu propi diàleg interior, la nostra actitud, el nostre enfocament de les circumstàncies de la vida, la nostra perspectiva va transformant-se i el que ens passa té un altre impacte en nosaltres.
Quan parlem d’actitud, parlem doncs, de la mirada que tenim de la nostra vida i parlem del grau de connexió amb nosaltres.
També pots llegir l’article al diari digital l’Independent de Gràcia: De què parlem quan diem actitud? – L’independent de Gràcia
Síguenos en las redes sociales:
Contáctanos: